LA MEVA VIDA

EVOLUCIÓ D'UN SÍMBOL - ÀGUILA

INTRODUCCIÓ

L'àliga que normalment associem amb el franquisme, el feixisme i l'anticonstitucionalisme inicialment no tenia aquest significat sinó que estava relacionat amb l'època dels Reis Catòlics. 

ORIGEN / SIGNIFICAT ANTERIOR

L'àliga com a símbol heràldic és un símbol de poder i respecte, però l'àliga de Sant Joan no s'ha de confondre amb l'àliga bicèfala que apareix als escuts emprats pels emperadors del Sacre Imperi Romà Germànic de la Casa d'Habsburg o pels usats per els tsars de Rússia, que deriven de l'escut dels emperadors bizantins. El símbol de l'Àliga de Sant Joan té el seu origen en la representació de l'evangelista i l'apòstol de Jesucrist com aquest animal. 

A l'hora d'assignar animals a cadascun dels quatre autors dels Evangelis (Sant Mateu, Sant Marc, Sant Lluc, i Sant Joan) tradicionalment l'àliga s'associava a Sant Joan, ja que el seu Evangeli és el més abstracte i teològic de tots quatre. Isabel «la Catòlica» va voler mostrar la seva predilecció per aquest evangelista incloent-hi el símbol en la seva heràldica personal. I més tard va ser integrat a l'escut dels Reis Catòlics.

Abans de ser reina de Castella, Isabel I havia mostrat un gran interès per l'evangeli de Sant Joan i es va fer coronar el dia de la festivitat d'aquest sant.

Es tractava d'una àguila reial esbalaïda, de sabre, nimbada d'or, amb el bec i les urpes de gules i un halo d'or.

No en va, l'arribada de Carles I d'Espanya va desplaçar l'Àliga de Sant Joan per una altra au de característiques semblants: l'Àliga imperial. Aquest era el tradicional blasó dels emperadors germànics pertanyents a la branca austríaca de la Casa d'Àustria i dels tsars de Rússia que deriven, alhora, de l'escut dels emperadors bizantins.

Amb el matrimoni de Felip II i Maria d'Anglaterra el blasó de la parella va recuperar els seus avis, tots dos eren cosins germans i descendents dels Reis Catòlics. En concret, l'escut va incorporar a un costat l'àliga i l'altre el lleó tradicional anglès. Amb anterioritat, però, l'Àliga de Sant Joan ja havia estat utilitzada com a suport a les armes que van pertànyer a Caterina d'Aragó, mare de Maria, com a reina consort d'Anglaterra.

SIGNIFICAT POSTERIOR

Actualment l'Àliga de Sant Joan apareix representada als escuts de: Sant Joan de la Maguana (República Dominicana), Mallersdorf-Pfaffenberg (Alemanya); Valparaíso (Xile); Boiacà (Colòmbia); Gata i el Regiment d'Infanteria "Isabel la Catòlica" n.º 29 (Espanya); l'Arxidiòcesi de Besanzón (França); Lima (Perú); Kisielice, el districte i comtat de Kwidzyn, el municipi i districte d'Oleśnica, (Polònia); i el St. John's College de la Universitat de Sydney (Austràlia).

Francisco Franco, el va utilitzar com un símbol d'unitat i de caràcter nacional catòlic del seu règim, i es va incloure com a suport de l'Escut d'Espanya en els models oficials de 1938 i 1945, i es va mantenir, posteriorment a la seva mort, al de 1977, amb diferents formes. Es va suprimir el 1981 quan es va adoptar l'actual.

Va ser sota influència de la Falange que va adoptar en el transcurs de la Guerra Civil aquest escut amb elements trets de l'heràldica dels Reis Catòlics. Popularitzat com el "escut de l'àliga", seria imposat al final del conflicte com a oficial d'Espanya fins al 1981.

Com va adoptar el símbol dels reis catòlics, actualment molta gent ho associa amb Franco i no amb la veritable historia que porta darrere l'àliga.

DIFERÈNCIES

- A l'escut franquista les ales es troben plegades i a l'au dels Reis Catòlics a punt d'iniciar el vol.

- Es va substituir a l'escut franquista el Regne de Sicília pel de Navarra.

- El lema de Ferran i Isabel de "Tanto monta" es va canviar per "Una, gran i lliure", situat en una banda al voltant del coll de l'àliga.

- Les columnes d'Hèrcules, que van aparèixer en temps de Carles I a l'heràldica hispànica, es troben fora de les ales de l'àliga a l'escut franquista.

11M

1. Antecedents 

Estats Units, Regne Unit i Espanya, sota els governs de George W. Bush, Tony Blair i José María Aznar respectivament, van formar la triada que va promoure la guerra de l'Iraq, que va arrencar el 19 de març del 2003.

Gairebé un any després van passar els atemptats de l'11M, i en una part de l'opinió pública espanyola es va forjar la idea que, en haver entrat al conflicte, es va posar el país europeu al punt de mira dels terroristes.

Abans d'arribar al Qaeda, Azizi era a Espanya, on era lloctinent d'Abu Dahdah, líder d'una cèl·lula terrorista radicada a Madrid, creada als anys 90.

Espanya era molt activa en la lluita contra el terrorisme internacional. I destaca l'Operació Dàtil, la més important que hi ha hagut a Europa per desmantellar cèl·lules del yihadisme i que, el novembre del 2001, es va saldar amb l'arrest de més de 20 membres del Qaeda a terra espanyol.

Aquí va ser detingut Dahdah. No així la seva mà dreta, Azizi, que en aquell moment estava entre l'Iran i l'Afganistan per després fugir al Pakistan, on es va unir a la matriu del Qaeda.

Va decidir que portaria algun acte de venjança contra Espanya per l'operació que havia desmantellat la cèl·lula d'Abu Dahdah a què ell va pertànyer fins al novembre de l'any 2001.

La decisió d'atacar Espanya es va prendre a Karachi, Pakistan, i el pla va ser aprovat pel lideratge del Qaeda en una reunió que es va celebrar a Turquia el febrer del 2002.

Al judici de l'11M es va dir que el seu parador era desconegut. Però es revela un document que diu que els serveis d'intel·ligència dels Estats Units van remetre a les autoritats espanyoles "per primera vegada el setembre del 2006" on es comunicava que Azizi va morir en un atac dels EUA el desembre del 2005.

De nou es va tornar a remetre una notificació més àmplia sobre Azizi, les activitats gihadistes a Espanya i la relació amb l'11M el setembre del 2007.

Al-Qaida va reconèixer i va fer pública la mort d'Azizi el 2009.

2. Foto de les azores

Apareix el ex-president espanyol, Jose María Aznar junt amb els presidents George W. Bush (dels Estats Units) y Tony Blair (del Regne Unit).

D'aquesta foto Aznar va presumir pel poder que li atorgava, gràcies a aquest moment va iniciar la guerra d'Irak, per tant es diu que en part es la foto del moment en que els presidents que creien controlar el mon van tenir la gran oposició dels yihadistes que anys més tard van organitzar les seves venjances.

Quan es van fer les respectives acusacions Aznar deia que era pura envella.

3. Significat pel món

La gent que ho va viure ho descriu com un fet inoblidable en que tot el país es va unir com mai més havia passat per la seva commoció, ràbia i ànsia de saber que era el que realment havia passat.

Moltes famílies van perdre als seus familiars, altres persones van quedar traumatitzades pel que van veure i físicament i a tot això bombers, mèdics i moltíssims de voluntaris van intentar ajudar tot el que van poder.

Mentre que alguns policies intentaven resoldre el cas, els polítics no contaven tota la veritat per evitar un fet que va acabar passant: el canvi del govern al PP. La gent se sentia estafada i enganyada pel govern que intentava mantenir una relació dels atemptats amb la ETA, feien actes com evitar al director de la CNI i van mentir sobre el tipus d'explosiu utilitzat.  A més de no assumir que el tractat contra Irak era el que ho va provocar.

Es diu que no es va donar la suficient importància a les víctimes que mereixien per les eleccions de 3 dies desprès entre d'altres motius i que Aznar hauria d'haver anat cap a l'estació d'Atocha i fer algun event i no centrar-se tant en les eleccions. Avui dia, continua sent un fet inoblidable que posa els pèls de gallina a qualsevol persona que se li menciona.

4. 11M a Madrid

Deu bombes van començar a detonar en quatre trens diferents, van haver-hi 192 morts i més de 2.000 ferits considerat com el atemptat yihadista més gran que s'ha comès a Europa.

Les explosions van ser provocades per motxilles carregades amb Goma-2 ECO, usat habitualment en pedreres.​ Totes les explosions van tenir lloc entre les 07:36 i 07:40 a la línia fèrria que uneix l'estació d'Alcalá de Henares i l'estació d'Atocha.

Més tard, la policia va detonar de manera controlada dos artefactes que no havien esclatat i posteriorment va desactivar un tercer que seria clau per a la investigació que va conduir a la identificació dels autors.

5. Històries lligades al 11M i dòlar i euro al 11S i 11M

Entre els atemptats a les Torres Bessones de Nova York i el Pentàgon de l'11 de setembre del 2001 i el de Madrid, l'11M del 2004, hi ha una relació directa.

No només per qui els organitzen i els resultats fatals.

Bruce Riedel, que va ser analista de la CIA, l'agència d'intel·ligència dels Estats Units, deia que la infraestrucutra a Espanya va ser el suport més important que hi va haver per planejar l'11S fora de l'Afganistan i el Pakistan.

Dos mesos abans de l'11S, Mohammad Atta, un dels pilots suïcides, es va trobar a Tarragona (Catalunya) amb Ramzi bin al-Shibb per organitzar l'atemptat. Així, la cèl·lula d'Hamburg (Alemanya) de la qual formava part Atta entrava en relació amb la de Dahdah a Espanya.

Després dels atemptats als EUA, la Comissaria General d'Informació de la Policia Nacional d'Espanya, que ja treballava en temes de yhadisme, es va posar sobre la pista del Qaeda al país i això va donar lloc a la ja esmentada Operació Dàtil , la detenció de Dahdah i la idea de venjança d'Azizi.

Per tant, d'acord amb el documental, primer va ser la planificació de l'11S, part amb infraestructura a Espanya; posteriorment va passar el 11S i, darrere seu es va intensificar la investigació contra yhadistes fins a la desarticulació de la cèdula de Dahdah a Madrid el novembre del 2001. Azizi, que va escapar d'aquesta batuda, va planejar la venjança i, finalment, l'11M.

L'11 M representa l'euro si donem la volta a la M i la superposem sobre l'11 i l'11 S representa el dòlar si ho superposem al 11.

QUARESMA

CARNAVAL

És una festa d'origen pagà dels temps de Grècia i Roma, on es celebrava per afavorir el pas d'un any a un altre amb màscares, desfilades de carros o de sàtira política.

Era un tipus de parèntesi en la vida quotidiana de la població. 

La paraula Carnaval procedeix del terme llatí carnelevarium que significa treure la carn. A l'Edat Mitjana l'església catòlica va prohibir-ne el consum durant la quaresma cristiana. Les màscares per una altra part, permetien el canvi d'identitat, la burla de la jerarquia i la caricatura del vici i els mals costums.

La festa de Carnaval té la màxima esplendor al segle XVI a Itàlia, a Florència amb danses, llargues desfilades, carros al·legòrics i espectaculars vestits. Avui dia destaquen alguns llocs com Venècia i Brasil. 

Principalment estava enfocada a ser una festa per celebrar la benedicció, la pau que Jesús  aporta en la Setmana Santa, a la Pasqua per les diferents restriccions que venien a continuació. Encara que avui dia no està relacionat amb l'església i són masses els excessos.

Com a tradició la gent surt als carrers disfressada i és fan grans passejades per totes les ciutats i festes relacionades amb temàtiques de disfresses entre d'altres.

QUARESMA

La quaresma és un període dins del calendari litúrgic. Dura 40 dies, número que representa la preparació, en aquest cas del següent període litúrgic que és la Pasqua (període més important tant per als cristians com per als jueus). 

Comença el dimecres de cendra i acaba abans de la missa del sopar del senyor del dijous Sant.

Es caracteritza perquè els creients fan una mena de restricció dels seus aliments com a patiment i exercici de sacrificació. Com per exemple, no es menja carn perquè es considera com un aliment que ve de gust.

Està relacionat amb vàries tradicions:

- Missa en què el sacerdot beneeix les cendres obtingudes de cremar els palmells del Diumenge de Rams de la Setmana Santa de l'any anterior.

- El dejuni, no menjar o fer un dinar lleuger en 24 hores (purificació del cos per concentrar-se en l'espiritualitat).

- L'abstinència a la carn vermella els dies divendres durant la Quaresma (forma de fer penitència).

- Vestir de morat, vol dir penitència i austeritat.

- Menjar peix, per la "prohibició" de menjar carn

- "La vella quaresma", consisteix a un dibuix d'una dona amb 7 potes que representen les setmanes que composen aquest període. Al acabar la setmana se li arrenca una pota per fer una mena de compte enrere. Està enfocada als nens i a la seva introducció en les tradicions.

SETMANA SANTA

Després del període de preparació comença un altre període dins del calendari litúrgic que té una durada de 8 dies. En el que es representen i commemoren tres conceptes bàsics: La passió, la mort i la resurrecció. Encara que també és relaciona amb un període de reflexió, amb oració i de càstig o patiment. 

En si, la religió cristiana creu que per aconseguir un objectiu o una meta és necessari un patiment anterior. Per aquest motiu, els creients han de fer una mena d'esforç en el període interior.

Comença el Dissabte de rams i acaba amb el Dissabte de resurrecció. Però també destaquen diferents dies concrets que són: Dijous Sant, Divendres Sant, Dissabte Sant.

Al Dissabte de rams es commemora l'entrada de Crist a Jerusalem que era vista com la entrada que va fer Moisès anteriorment per salvar a la seva població. És conegut com a Diumenge de Rams, a causa de les branques de palmell que van ser posades en el camí quan Jesús va entrar a Jerusalem, muntat sobre un ase. Avui dia es celebra amb els palmells, ja beneïts, posant-los al costat de les creus, en altars o quadres religiosos

Com a altres tradicions es fan actes, com processons, l'escenificació del drama de la mort i passió de Crist... Tal i com es pot veure a la següent imatge:

Per què cada any canvien les dates?

Per calcular la data no atenem el calendari convencional, sinó el calendari lunar. El diumenge de resurrecció ha de coincidir amb el diumenge següent després de la primera lluna plena de la primavera. Com que aquest esdeveniment varia cada any, també ho fa la data del calendari. Els cicles lunars no coincideixen amb la periodicitat solar, que és la que utilitzem normalment per ordenar les nostres dates.

 

JUDAISME