EVOLUCIÓ D'UN SÍMBOL - ÀGUILA

INTRODUCCIÓ

L'àliga que normalment associem amb el franquisme, el feixisme i l'anticonstitucionalisme inicialment no tenia aquest significat sinó que estava relacionat amb l'època dels Reis Catòlics. 

ORIGEN / SIGNIFICAT ANTERIOR

L'àliga com a símbol heràldic és un símbol de poder i respecte, però l'àliga de Sant Joan no s'ha de confondre amb l'àliga bicèfala que apareix als escuts emprats pels emperadors del Sacre Imperi Romà Germànic de la Casa d'Habsburg o pels usats per els tsars de Rússia, que deriven de l'escut dels emperadors bizantins. El símbol de l'Àliga de Sant Joan té el seu origen en la representació de l'evangelista i l'apòstol de Jesucrist com aquest animal. 

A l'hora d'assignar animals a cadascun dels quatre autors dels Evangelis (Sant Mateu, Sant Marc, Sant Lluc, i Sant Joan) tradicionalment l'àliga s'associava a Sant Joan, ja que el seu Evangeli és el més abstracte i teològic de tots quatre. Isabel «la Catòlica» va voler mostrar la seva predilecció per aquest evangelista incloent-hi el símbol en la seva heràldica personal. I més tard va ser integrat a l'escut dels Reis Catòlics.

Abans de ser reina de Castella, Isabel I havia mostrat un gran interès per l'evangeli de Sant Joan i es va fer coronar el dia de la festivitat d'aquest sant.

Es tractava d'una àguila reial esbalaïda, de sabre, nimbada d'or, amb el bec i les urpes de gules i un halo d'or.

No en va, l'arribada de Carles I d'Espanya va desplaçar l'Àliga de Sant Joan per una altra au de característiques semblants: l'Àliga imperial. Aquest era el tradicional blasó dels emperadors germànics pertanyents a la branca austríaca de la Casa d'Àustria i dels tsars de Rússia que deriven, alhora, de l'escut dels emperadors bizantins.

Amb el matrimoni de Felip II i Maria d'Anglaterra el blasó de la parella va recuperar els seus avis, tots dos eren cosins germans i descendents dels Reis Catòlics. En concret, l'escut va incorporar a un costat l'àliga i l'altre el lleó tradicional anglès. Amb anterioritat, però, l'Àliga de Sant Joan ja havia estat utilitzada com a suport a les armes que van pertànyer a Caterina d'Aragó, mare de Maria, com a reina consort d'Anglaterra.

SIGNIFICAT POSTERIOR

Actualment l'Àliga de Sant Joan apareix representada als escuts de: Sant Joan de la Maguana (República Dominicana), Mallersdorf-Pfaffenberg (Alemanya); Valparaíso (Xile); Boiacà (Colòmbia); Gata i el Regiment d'Infanteria "Isabel la Catòlica" n.º 29 (Espanya); l'Arxidiòcesi de Besanzón (França); Lima (Perú); Kisielice, el districte i comtat de Kwidzyn, el municipi i districte d'Oleśnica, (Polònia); i el St. John's College de la Universitat de Sydney (Austràlia).

Francisco Franco, el va utilitzar com un símbol d'unitat i de caràcter nacional catòlic del seu règim, i es va incloure com a suport de l'Escut d'Espanya en els models oficials de 1938 i 1945, i es va mantenir, posteriorment a la seva mort, al de 1977, amb diferents formes. Es va suprimir el 1981 quan es va adoptar l'actual.

Va ser sota influència de la Falange que va adoptar en el transcurs de la Guerra Civil aquest escut amb elements trets de l'heràldica dels Reis Catòlics. Popularitzat com el "escut de l'àliga", seria imposat al final del conflicte com a oficial d'Espanya fins al 1981.

Com va adoptar el símbol dels reis catòlics, actualment molta gent ho associa amb Franco i no amb la veritable historia que porta darrere l'àliga.

DIFERÈNCIES

- A l'escut franquista les ales es troben plegades i a l'au dels Reis Catòlics a punt d'iniciar el vol.

- Es va substituir a l'escut franquista el Regne de Sicília pel de Navarra.

- El lema de Ferran i Isabel de "Tanto monta" es va canviar per "Una, gran i lliure", situat en una banda al voltant del coll de l'àliga.

- Les columnes d'Hèrcules, que van aparèixer en temps de Carles I a l'heràldica hispànica, es troben fora de les ales de l'àliga a l'escut franquista.