Avui, dia 25 de novembre es commemora la eliminació de la violència de gènere en record de Minerva, Patria i Maria Teresa. Tres activistes dominicanes que defensaven els seus drets, i deien que ho feien i farien per sobre de inclús la seva vida. Eren conegudes com "Les papallones".
En la meva opinió, he de dir que faig suport a aquest dia i a aquesta commemoració en la que defensem el dret de les dones a no haver de patir la violència de gènere. Que no tan sols es dona de manera física ni puntual, i tampoc de manera aïllada. Es present en el nostre dia a dia, en comentaris al carrer per una simple manera de vestir, per micromasclismes, de manera psicològica. I en ambients diversos, ja sigui en família, amb amics o amb la parella.
Personalment, crec que no es una qüestió de tan sols defensar i denunciar sinó qüestió de acabar amb el problema des de la seva arrel. I aquesta es troba en la educació (a les escoles i a les cases), i en el ambient en que creixen els nens.
I el fet de les penes que s'assignen. En primer lloc, qui pateix aquestes situacions pot quedar o queda traumat o marcat durant tota la seva vida, condicionant-la a no tornar a viure la seva vida passada. I en segon lloc, crec que la justícia hauria de ser molt més dura amb tots aquells que facin algun tipus de crim com aquest. Condicionant per exemple als violadors a penes de presso de per vida.
Per tant, el que defensem, no es ser superiors als homes, sinó que ens tractin amb igualtat enfront d'ells. Que no hi hagi per exemple tasques assignades a un gènere, com el fet de fer les tasques de casa. O privar a les dones de treballar, ser independents o no estar obligades a formar una família, de ser tradicionals o mil esteorips més que ens rodejen. I d'aquesta manera, que respectin les decisions pròpies i personals sense discriminar ni criticar.
Aquest tipus de situacions han sigut transmeses moltes vegades de maneres incorrectes. Posant el focus en com anava vestida la nena, per on anava o inclús en la manera en que havia acabat el seu cadàver o cos. D'aquesta manera, no es centren en l'objectiu principal:
"Eduquem als nens a no violar i no a les nenes a evitar ser violades"
Per fer suport a aquest moviment solen fer-se nombroses campanyes, des de curses fins al mateix fet de pujar publicacions o histories a les xarxes socials, inclús discursos en els instituts. Però realment, als joves no els hi anima o mobilitza a canviar els seus ideals, ni a replantejar-se el mal que pot causar aquest fet en una vida.
Ja no tan sols, ho hem d'enfocar a la societat en general o a les persones que no siguin del gènere femení sinó que, dins d'aquest col·lectiu, ens hem de recolzar entre nosaltres.
No hay comentarios:
Publicar un comentario