QUARESMA

CARNAVAL

És una festa d'origen pagà dels temps de Grècia i Roma, on es celebrava per afavorir el pas d'un any a un altre amb màscares, desfilades de carros o de sàtira política.

Era un tipus de parèntesi en la vida quotidiana de la població. 

La paraula Carnaval procedeix del terme llatí carnelevarium que significa treure la carn. A l'Edat Mitjana l'església catòlica va prohibir-ne el consum durant la quaresma cristiana. Les màscares per una altra part, permetien el canvi d'identitat, la burla de la jerarquia i la caricatura del vici i els mals costums.

La festa de Carnaval té la màxima esplendor al segle XVI a Itàlia, a Florència amb danses, llargues desfilades, carros al·legòrics i espectaculars vestits. Avui dia destaquen alguns llocs com Venècia i Brasil. 

Principalment estava enfocada a ser una festa per celebrar la benedicció, la pau que Jesús  aporta en la Setmana Santa, a la Pasqua per les diferents restriccions que venien a continuació. Encara que avui dia no està relacionat amb l'església i són masses els excessos.

Com a tradició la gent surt als carrers disfressada i és fan grans passejades per totes les ciutats i festes relacionades amb temàtiques de disfresses entre d'altres.

QUARESMA

La quaresma és un període dins del calendari litúrgic. Dura 40 dies, número que representa la preparació, en aquest cas del següent període litúrgic que és la Pasqua (període més important tant per als cristians com per als jueus). 

Comença el dimecres de cendra i acaba abans de la missa del sopar del senyor del dijous Sant.

Es caracteritza perquè els creients fan una mena de restricció dels seus aliments com a patiment i exercici de sacrificació. Com per exemple, no es menja carn perquè es considera com un aliment que ve de gust.

Està relacionat amb vàries tradicions:

- Missa en què el sacerdot beneeix les cendres obtingudes de cremar els palmells del Diumenge de Rams de la Setmana Santa de l'any anterior.

- El dejuni, no menjar o fer un dinar lleuger en 24 hores (purificació del cos per concentrar-se en l'espiritualitat).

- L'abstinència a la carn vermella els dies divendres durant la Quaresma (forma de fer penitència).

- Vestir de morat, vol dir penitència i austeritat.

- Menjar peix, per la "prohibició" de menjar carn

- "La vella quaresma", consisteix a un dibuix d'una dona amb 7 potes que representen les setmanes que composen aquest període. Al acabar la setmana se li arrenca una pota per fer una mena de compte enrere. Està enfocada als nens i a la seva introducció en les tradicions.

SETMANA SANTA

Després del període de preparació comença un altre període dins del calendari litúrgic que té una durada de 8 dies. En el que es representen i commemoren tres conceptes bàsics: La passió, la mort i la resurrecció. Encara que també és relaciona amb un període de reflexió, amb oració i de càstig o patiment. 

En si, la religió cristiana creu que per aconseguir un objectiu o una meta és necessari un patiment anterior. Per aquest motiu, els creients han de fer una mena d'esforç en el període interior.

Comença el Dissabte de rams i acaba amb el Dissabte de resurrecció. Però també destaquen diferents dies concrets que són: Dijous Sant, Divendres Sant, Dissabte Sant.

Al Dissabte de rams es commemora l'entrada de Crist a Jerusalem que era vista com la entrada que va fer Moisès anteriorment per salvar a la seva població. És conegut com a Diumenge de Rams, a causa de les branques de palmell que van ser posades en el camí quan Jesús va entrar a Jerusalem, muntat sobre un ase. Avui dia es celebra amb els palmells, ja beneïts, posant-los al costat de les creus, en altars o quadres religiosos

Com a altres tradicions es fan actes, com processons, l'escenificació del drama de la mort i passió de Crist... Tal i com es pot veure a la següent imatge:

Per què cada any canvien les dates?

Per calcular la data no atenem el calendari convencional, sinó el calendari lunar. El diumenge de resurrecció ha de coincidir amb el diumenge següent després de la primera lluna plena de la primavera. Com que aquest esdeveniment varia cada any, també ho fa la data del calendari. Els cicles lunars no coincideixen amb la periodicitat solar, que és la que utilitzem normalment per ordenar les nostres dates.