SÍMBOLS CRISTIANS

 LA CREU CRISTIANA

La creu apareix segles abans de l'era cristiana a Egipte entre els jeroglífics al·lusius a la vida, i va estar considerada com un poderós amulet. També apareix com a ornament en peces orientals i gregues sense significat explícit.

Quant a la crucifixió, com a instrument d'execució, en llatí clàssic es va anomenar gabalus i patibulum.

A la cristiandat la creu representa la victòria de Crist sobre la mort i el pecat, ja que segons les seves creences i gràcies a la creu, va vèncer a la mort en si mateixa i va rescatar la humanitat de la condemnació.

Catòlics, ortodoxos i coptes, es persignen (fan el senyal de la creu) movent la mà dreta i dibuixant una creu sobre ells mateixos, per iniciar les seves oracions i ritus quotidians.

IKHTHU

Hi ha objectes que s'han datat com del segle II dC C. que porten figures de peix juntament amb la paraula grega IKHTHUS o IKHTHYS, que vol dir “Jesucrist, Fill de Déu, Salvador.”

És un símbol que consisteix en dos arcs que s'intersequen de manera que sembla el perfil d'un peix i que va ser emprat pels primers cristians com un símbol secret.

L'ús com a símbol secret podria haver estat el següent: una persona dibuixava unes línies rectes i corbes a la sorra de forma aparentment aleatòria, de les quals una era un arc circular (mig ichtus). Si una altra persona dibuixava més línies a terra i completava la figura, tots dos sabrien que tots dos eren cristians. Abans de l'Edicte de Milà, els cristians no podien revelar obertament la seva fe, ja que corrien el perill de ser perseguits o executats.

Pot haver-se establert un vincle entre Jesús i el peix a partir del bany al baptisteri (piscina per a baptismes, o "lloc per submergir") i la paràbola dels pescadors d'homes que referia als apòstols.4 Igualment es designava els acabats de convertir com a "pisciculi" (peixets), i el peix es va convertir, juntament amb el pa, en símbol de l'eucaristia.

EL PA I EL VI

El pa i el vi són uns símbols molt representatius del Cristianisme, atès que a l'Última cena que va fer Jesús amb els dotze Apòstols els va oferir pa i vi i els va dir que "beguessin la seva sang i mengessin del seu cos (el pa)". Es fa referència durant l'eucaristia en què es reparteix l'òstia i vaig veure aquells que combreguen.

Les paraules això és el meu cos i aquesta és la meva sang pronunciada sobre el pa i el vi signifiquen que vessarà sang pels nostres pecats o per al perdó dels pecats això significa el vi.

COLOM BLANC

Fins i tot abans del naixement de Jesús, el colom era considerat un animal amb un fort valor simbòlic. Per als grecs, era un símbol d'amor i un missatger de la deessa Afrodita.  Simbolitzava l´amor, l´anhel de Déu a través de la purificació, la pau.

Al final del Diluvi universal és un colom que, enviat per Noè, torna a l'arca portant al bec una branca d'olivera, donant una nova esperança per a la humanitat delmada. En aquest sentit el colom apareix com un missatger celestial. A la Bíblia el colom és l'au més esmentat, i encarna la bellesa, la tendresa i la fidelitat de l'amor, sinó també la puresa, la llibertat i la recerca apassionada de Déu.

Els seus gemecs són els de qui pateix tot esperant una salvació que mai no arriba. En altres tradicions, es considerava el símbol de l'ànima d'un difunt. De fet, entre els pobles eslaus, existia la creença que l'ànima del difunt es converteixi en un colom.

Amb l'arribada del cristianisme, el colom es va convertir en el símbol de l'Esperit Sant. Quan Jesús va ser batejat, de fet, es diu que un colom va baixar sobre el cap. És un nou començament per a l'home, la renovació de l'Aliança amb Déu després del Diluvi, l'Amor de Déu que baixa sobre els homes donant-los una esperança de salvació i l'eternitat.