25 N - SÍMBOLS

1. LLAÇ LILA

Representa a la dona, als seus drets i la reivindicació d'aquests. S'utilitza a les vagues i totes les commemoracions en nom de la dona, i en símbol de recolzament entre nosaltres.

Personalment, em representa i em sento incloida en ell, i per allò hi sento orgull. A més, l'utilitzo en tots aquells moments que he col·laborat o ho he intentat en la difusió de publicacions, denuncies i suport a altres dones. 

Alguns dels valors que transmet el color lila son la tranquil·litat i la maduresa.

2. SÍMBOL DE VENUS

També es conegut com el mirall de Venus, l'origen no està molt clar però es pot situar en la Edat Mitjana o Grècia. 

Està relacionat amb els moviments feministes, amb la deessa Venus o la deessa Afrodita, relacionades amb el amor i la bellesa i finalment, amb el sexe femení, o de l'hembra i indirectament amb la fertilitat.

Personalment, significa per a mi, un símbol de lluita i unió, que igual que l'anterior també he utilitzat.

Actualment, el símbol de Venus s'utilitza per assenyalar el tipus de relació que hi ha entre una parella. 

Si la parella és heterosexual, es representa amb la superposició dels símbols de Mart i Venus, del masculí i el femení; si és una parella homosexual de dues dones, se'l representa amb la superposició de dos símbols de Venus. 

En el cas de les persones transsexuals, s'utilitza un símbol que combina els elements del masculí i el femení, amb forma d'un cercle del qual surt una creu a la part inferior i una llança diagonal a la part superior dreta.

25 N - ARTICLE D'OPINIÓ

Avui, dia 25 de novembre es commemora la eliminació de la violència de gènere en record de Minerva, Patria i Maria Teresa. Tres activistes dominicanes que defensaven els seus drets, i deien que ho feien i farien per sobre de inclús la seva vida. Eren conegudes com "Les papallones".

En la meva opinió, he de dir que faig suport a aquest dia i a aquesta commemoració en la que defensem el dret de les dones a no haver de patir la violència de gènere. Que no tan sols es dona de manera física ni puntual, i tampoc de manera aïllada. Es present en el nostre dia a dia, en comentaris al carrer per una simple manera de vestir, per micromasclismes, de manera psicològica. I en ambients diversos, ja sigui en família, amb amics o amb la parella. 

Personalment, crec que no es una qüestió de tan sols defensar i denunciar sinó qüestió de acabar amb el problema des de la seva arrel. I aquesta es troba en la educació (a les escoles i a les cases), i en el ambient en que creixen els nens.

I el fet de les penes que s'assignen. En primer lloc, qui pateix aquestes situacions pot quedar o queda traumat o marcat durant tota la seva vida, condicionant-la a no tornar a viure la seva vida passada. I en segon lloc, crec que la justícia hauria de ser molt més dura amb tots aquells que facin algun tipus de crim com aquest. Condicionant per exemple als violadors a penes de presso de per vida.

Per tant, el que defensem, no es ser superiors als homes, sinó que ens tractin amb igualtat enfront d'ells. Que no hi hagi per exemple tasques assignades a un gènere, com el fet de fer les tasques de casa. O privar a les dones de treballar, ser independents o no estar obligades a formar una família, de ser tradicionals o mil esteorips més que ens rodejen. I d'aquesta manera, que respectin les decisions pròpies i personals sense discriminar ni criticar.

Aquest tipus de situacions han sigut transmeses moltes vegades de maneres incorrectes. Posant el focus en com anava vestida la nena, per on anava o inclús en la manera en que havia acabat el seu cadàver o cos. D'aquesta manera, no es centren en l'objectiu principal:

"Eduquem als nens a no violar i no a les nenes a evitar ser violades"

Per fer suport a aquest moviment solen fer-se nombroses campanyes, des de curses fins al mateix fet de pujar publicacions o histories a les xarxes socials, inclús discursos en els instituts. Però realment, als joves no els hi anima o mobilitza a canviar els seus ideals, ni a replantejar-se el mal que pot causar aquest fet en una vida.

Ja no tan sols, ho hem d'enfocar a la societat en general o a les persones que no siguin del gènere femení sinó que, dins d'aquest col·lectiu, ens hem de recolzar entre nosaltres. 

EL CALENDARI LITÚRGIC

Què és?

El seu nom prové de Litúrgia, que és conjunt de pràctiques, cerimònies i/o ritus aprovats per l'església per rendir culte a Déu, per tant, es una festivitat religiosa. Segueix un ordre diferent al calendari que tots seguim i coneixem, ja que, segueix els períodes lunars.

Comença i acaba en Novembre. Consta de 4 períodes explicats a la Santa Bíblia:

- Advent 

Dura de 22 a 28 dies, es considera que es la preparació del següent període que es el Nadal. 

Dins d'aquest hi ha dos períodes, per una part la reflexió de la marxada de Jesús i per una altra part, el naixement de Jesús.

- Nadal

Es commemora el naixement de Jesucrist. Es dóna en Desembre i el seu dia clau es el 25.

Les seves diferents festivitats son les que es celebren durant aquest període, des de la nit de nadal fins al dia de reis. Sol ser celebrat a la majoria de cases i amb la família i amics

- Quaresma

Dura 46 dies, en la que es sol fer dejuni. Es celebra la Resurrecció de Jesucrist. I es sol conèixer per el període que inicia la Pasqua, tal i com passa amb el Advent en referència al Nadal.

Destaca el dimecres de cendra i la quaresma de san Miguel. La primera, marca el seu inici (per recordar el fi de la pròpia mortalitat) i el segon, es tot un període en commemoració del arcàngel Miquel que tenia la capacitat de retirar les animes del purgatori.

- Pasqua

Es celebra la resurrecció de Jesucrist a partir del tercer dia. I dins de la Religió Cristiana es considerada la celebració més important.

Marca la finalització de la Setmana Santa, en la qual es celebra els successos anteriors (la crucificació, la mort i aparició de la divinitat de Jesucrist). 

- Temps ordinari 

Es el moment en el que els creients han de reforçar la seva fe i amor per Déu i Jesucrist. Representa el creixement de Jesucrist.

Per tant, per ser un correcte o millor creient s'ha de pregar, seguir el matrimoni i respectar-lo, i en conclusió, fer els diferents rituals demanats.

També trobem la pasqua jueva, que commemora la sortida del poble hebreu d'Egipte.

- Personalment  no coneixia aquest tipus de calendari però si alguns dels seus períodes com el Nadal i la Pasqua, ja que des de petita i any darrere any ho celebro.

Hi han diferents colors amb el seu simbolisme:

- Blanc: Simbolitza la llum, la innocència i la joia. Les festivitats relacionades són el Baptisme, la Confirmació, l'Eucaristia, el Matrimoni, a les festes de la Mare de Déu i dels sants que no van vessar sang, i en l'enterrament dels nens.

- Verd: Simbolitza l'esperança, s'utilitza el diumenge després d'Epifania i a la Pentecosta.

- Encarnat: Simbolitza el foc, amor i sang. S'utilitza a les misses de l'Esperit Sant i a les festes dels màrtirs. 

- Morat: Simbolitza la  penitència i humilitat. S'utilitza a l'Advent, la Quaresma, les Vigílies i el dia dels Sants Innocents. 

- Rosa: S'utilitza al diumenge d'Advent i el quart de Quaresma. 

- Negre: Simbolitza el dol i la tristesa. S'utilitza el Divendres Sant i a les misses de difunts.

- Blau: Simbolitza la puresa. S'utilitza el dia de la Immaculada Concepció i durant els 7 dies següents.

També hi estan els ornaments litúrgics:

Simbolitza els diferents colors explicats abans en les vestimentes del sacerdot o els diferents membres de la església.

"Que bello es vivir"

Pel·lícula "Que bello es vivir" - Sentit de la vida

És una pel·lícula nadalenca que està basada en el compte de nadal. Tracta sobre un noi que vol suïcidar-se i gràcies a un àngel pot veure el sentit de la seva vida.

Com seria el món, la seva família i el poble en general si ell no hagués existit, per tant, veu que realment té un paper com a ésser en el món, que no és veritat el fet de que no serveix per a res i que realment vol vivir.

Tracta de temes com la desesperació que podem arribar a sentir en diferents de la nostra vida, sobre la realitat i fantasia que aporta l'àngel, la importància de cada ésser tal i com és amb cada gra de sorra a una platja

En el nostre dia a dia, podríem amoldar aquesta realitat de la pel·lícula a trobar-li el sentit a la nostra pròpia vida. És a dir, no vindrà un àngel a demostrar-nos que realment om necessaris en el nostre voltant però si ens ho pot demostrar una persona especial per nosaltres, ja sigui aposta o no.

Personalment, a vegades m'he sentit inservible i invisible. Però m'ha succeït un fet que m'ha animat el dia o inclús la setmana. A vegades, una abraçada o una simple paraula.

Símbols del sentit de la vida

1. La runa Berkana

És un símbol víking, associat a la maternitat i la procreació, aquest arcà representa l'aparició de noves amistats i de relacions positives.

Per tant, ho podríem associar a l'amor de mare que no és comparable amb cap altre. Amb l'aparició de noves amistats les cuals penso que ens poden proporcionar nous camins, opinions i valors; però sempre hem de conservar les velles amistats. I per últim, amb les relacions positives que ens envolten.

En conclusió, les persones que estimem i ens estimen ens donen sentit a la vida, ens fan replantejar-nos que realment servim per alguna cosa i ens aporten felicitat.

2. La runa Algiz

 

És un símbol víking, que està associat a múltiples significats però dos d'ells són la vida plena i la amistat.

Per tant, tornem al mateix. Parlem del que omple la vida pròpia i el que ens dóna sentit. Evidentment, cada ésser té diferents conceptes i valors que l'omplen. 

LA VIDA I LA MORT

Aquesta setmana parlaré de la vida i la mort des de diferents punts de vista.

VIDA I MORT

En primer lloc, posaré varies definicions de vida: Segons la RAE, la ciència i per últim, des de la religió cristiana.

"Temps que transcorre des del naixement d'un ésser fins a la mort o fins al present".

"Des d'un punt de vista bioquímic, la vida es pot definir com un estat o caràcter especial de la matèria assolit per estructures moleculars específiques, amb capacitat per desenvolupar-se, mantenir-se en un ambient, reconèixer i respondre a estímuls i reproduir-se permetent-ne la continuïtat".

"Vida religiosa és un concepte del cristianisme, que s'aplica a l'ideal de vida que un cristià ha de portar en el seu aspecte espiritual. En el context de la literatura religiosa cristiana té aquest sentit específic, i no se sol aplicar a la manera de viure la religió en altres creences".

Així que, és un concepte que al igual que la mort, és pot percebre de diferents perspectives. Per a mi és el cicle en que vivim i existim abans de morir. En canvi, la mort seria el final d'aquest cicle i potser el començament de un de nou.

SÍMBOLS DE VIDA

1. Arbre de la vida

Representa la existència, des de la fi fins a la mort i està implicat en diferents cultures i creences com la cristina i jueva entre d'altres. Per això es representa com un arbre, amb arrels que són pel començament de la vida, arribant a la part més alta amb les branques que representen la fi de tot aquest temps i duració.

Per tant, de certa manera la vida i la mort estan unides en un punt no definit però homogeni, tenint tot un procés entre ells que passa per una infantesa, adolescència, el període d'adult i la vellesa; amb relacions amb altres persones que varien, desapareixen i apareixen a mida que passa el temps o pugem l'arbre.

Totes aquestes branques són possibles camins que podem prendre, diferents decisions.

2. Ankh

És un jeroglífic egipci que significa "vida" i que està relacionat amb el concepte de ser immortal, de no tenir un fi de vida o simplement de buscar-ho. Ells creien que el viatge terrenal era només una part de la vida eterna, l'Ankh simbolitzava tant l'existència mortal com la vida al més enllà, per aquest motiu, els egipcis donaven importància al moment de la mort tant com al de la vida adornant les tombes amb diferents elements per fer més amè i millor el seu viatje.

Per a mi, crec que és interesant el seu significat, el fet de que darrere d'un petit símbol hi hagi un infinit tan gran darrere, una teoria d'una immortalitat que podria ser orientada com un concepte positiu o negatiu. En el sentit de que, si fos positiu podries tenir temps infinit per complir somnis, adquirir coneixements, conèixer països i gent... En canvi, podria ser negatiu ja que has de veure com la vida que et rodeja va morint, tot va evolucionant.

SÍMBOLS DE VIDA I MORT COMBINADES

1. Triqueta

Simbolitza la vida, la mort i la reencarnació, ha estat present en diverses etapes i religions com les dels celtes, romanes i celtes. Segons aquests últims, tot té tres nivells el físic, espiritual i mental. 

En primer lloc, crec que no podríem ordenar aquest triangle abstracte amb aquests tres conceptes ja que depenent en la creença que agafem de referència tot podria començar a partir de la mort, amb una reencarnació després.

Personalment crec que és interesant i que et fa pensar sobre la mort i vida, i sobre si la mort té realment una vida dins (començant amb un període nou, espiritual i mental i no físic i simple tal i com ho coneixem).

SÍMBOLS DE MORT

1. Creu cristiana

Està relacionat amb l'Ankh i amb el moment en que Jesús va reencarnar, usualment ho relacionem amb la mort ja que es troba als cementeris cristians i usualment amb la mort. Aquesta en concret és la creu llatina ja que les creus podem adoptar diverses formes.

En el meu cas, si que ho relaciono amb la mort a més de la religió. Amb els moments de dol i pèrdua de les persones que estimo, les del meu voltant.