LA CASTANYADA
La castanyada és una festa tradicional que és celebra l'1 d'octubre, que és fa a diverses regions i depenent de la regió adopta un nom diferent i unes tradicions adaptades; encara que continuen compartint alguns aspectes com el menjar castanyes
- A Galicia és coneix com "Magosto", una festa popular que es celebra al vespre menjant rodejat de família i amics acompanyats de productes com el vi o la queimada (beguda alcohòlica de preparació tradicional) i el xoriço. Tot es fa rodejat de foc i es una tradició portuguesa adaptada. Escolten música local que és tocada amb gaites, panderetes i altres instruments típics de la zona.
- A Astúries es coneix com "Amagüestu" i la seva diferència és que les castanyes són menjades amb sidra dolça (típica de la zona), donant-li el seu toc personal.
- A Zamora s'asen amb mel o amb llet encara que el nom no el canvien (no com les anteriors localitats).
- A Catalunya, a més de castanyes mengem menjars i begudes típiques de tan sols aquest dia com els panellets, els moniatos, fruita confitada i el moscatell. És representa amb la castanyera i la seva historia. Prové des de finals del segle XVIII d'un ritu funerari en que es resaven les tres parts del rosari.
A més, durant la nit vespra del Dia de Tots Sants, els campaners feien sonar totes les campanes de les esglésies als pobles.
Les castanyes es menjaven rostides gràcies a la castanyera, el símbol sense precedents a què representem amb vestit tradicional i que continua existint a dia d'avui, sobretot en festes infantils o esdeveniments on les nenes i, també, els nens, van disfressats amb el vestit tradicional.
- Per últim lloc, a Extremadura és celebra la "Chaquetería"
La castanya i el foc com a símbol
Foc. A la tradició explicada anteriorment, el Magosto, el foc és el principal símbol que representa la unió, ja que, els menjars al vespre és donen al voltant d'aquest. La creença és que els morts van a les cases a calentar-se i alimentar-se envoltats de les seves famílies. A més serveix per honrar les collites.
Personalment no té cap significat per a mi, encara que m'agrada en el sentit filosòfic de que mai ho trobarem en un moment que sigui igual a un altre. I que això signifiqui la unió i l'homogènia és una mica contrari però em sembla interesant.
Castanyes. Es considera l'acte de rostir les castanyes com un acte de connexió amb les ànimes difuntes. De fet, de vegades es rostaven mentre es resaven les tres parts del rosari. També incloïa el toc de campanes en homenatge als morts, una tasca manual i molt cansada que requeria moltíssima energia. Aquest sopar els permetia aguantar el ritme durant tota la Nit de Difunts.
Per a mi té simbolisme en el sentit de que m'aporta records sobretot de la meva infància quan a l'escola ansàvem castanyes, ens disfressàvem... A més elaborava panellets amb la meva familia així que per a mi em recordarien al que seria la unió.
HALLOWEEN
El terme 'Halloween' prové de 'All Hallows Eve' que, traduït al nostre idioma, significa 'Vespra de tots Sants'. Altres formes de referir-se a aquesta festivitat són Samhain o Nit de Bruixes.
Als Estats Units, és decoren les cases de maneres molt desmesurades tant al exterior com a l'interior, a més és celebren i fan festes que per a molts americans són les millors de l'any. Però els orígens de Halloween són celtes, es relacionen amb Samhain, que marcava el final d'estiu, la recollida de les collites i el començament de l'Any nou cèltic.
Creien que les línies que separaven el món dels vius i el món dels morts s'estrenyien i podien convergir, les disfresses per tant venien de intentar espantar els esperits malignes i protegir els esperits bons.
Personalment, per a mi significa com la castanyada la unió però ja no de la família sinó dels amics, perquè recordo les disfresses i els anys en que ho hem celebrat junts.
La carbassa i el nap com a símbol
A la celebració d'origen cèltic s'utilitzaven naps per preparar petits fanals amb la intenció d'il·luminar i homenatjar els morts. Quan els irlandesos van arribar a Amèrica no tenien cultius propis de naps, així que van haver d'utilitzar carbasses.
Penso que és una llegenda interesant però no significativa per a mi, ja que, mai he sabut d'ella ni la he celebrat.
DIA DE TOTS ELS SANTS
En aquest dia l'església catòlica fa honor als morts considerades "santes" per ser en nom de Déu.
Té el seu origen a mitjans del segle IX quan el papa Gregori IV va ordenar estendre la celebració de l'1 de novembre a tota l'Església catòlica, com un símbol d'honra a tots aquells difunts, que tot i haver superat el purgatori, s'havien santificat davant de la presència de Déu.
En considerar beats tots aquells que gaudeixen de vida eterna en la presència de Déu, l'Església celebra el Dia de «tots els sants», i per tant no es limita a recordar en aquesta data només aquells que apareixen a la llista de els canonitzats.
Les tradicions al voltant d'aquesta data han canviat amb el pas dels segles i varien a cada país o regió de món. No obstant això, a la majoria dels països que commemoren el Dia de Tots Sants se solen celebrar misses.
Una tomba catòlica com a símbol
Ja que és celebren misses el símbol més propi és una creu d'església, que per a mi té significat, en el cas de la meva família anem tots els anys als cementeris a posar flors i a honorar a la part de la família, que continua sent de la nostra família encara que no tingui vida.
DIA DE TOTS ELS MORTS
Es dóna a lloc als dies 1 i 2 de novembre. És principalment originaria de Mèxic però es va anar estenent per tota llatinoamericà.
En el meu cas, no és una festa que simbolitzi res per a mi, ja que, a Espanya no es celebra i no és té coneixement de com es celebra ni del seu origen. Tot i això crec que té una major consistència simbòlica que les festes celebrades a Espanya (el dia de tots els sants).
La cempasúchil com a símbol
Cempasúchil. És una planta originaria de Mèxic, el seu nom significa "flor de 20 pètals". A l'època prehispànica, s'associava el color groc d'aquesta flor amb el sol, per això, la utilitzaven als altars, ofrenes i enterraments dedicats als seus morts.
Aquesta forma part de les tradicions d'aquest dia, on orienten als morts cap a les cases on es situen les ofrenes pels morts (aliments i elements simbòlics per ells).
En la meva opinió, és un tradició molt bonica i simbòlica en la que festegen la alegria que els aportava i dónen importància al que els feia sentir aquesta persona durant la seva vida.
Diu la llegenda que Xóchitl i Huitzilin estaven enamorats des que eren nens i que a les tardes pujaven a la muntanya dedicada a Tonatiuh, el déu asteca del sol, i li ofrenaven rams de flors.
Però un dia es va desfermar la guerra i Huitzilin va anar a lluitar per defensar les terres asteques i va morir. Destrossada de dolor, Xóchitl va demanar al déu Tonatiuh que la lliurés del seu patiment i la reunís amb el seu estimat. El déu del sol va complir amb la comanda i va deixar caure els seus raigs sobre Xóchitl, i ella es va transformar en una flor de color groc intens. Després un colibrí es va posar al centre de la flor i aquesta va obrir els seus 20 pètals alliberant una aroma intensa. Seguint el mandat de Tonatiuh, l'amor de la parella asteca romandrà mentre hi hagi colibrís i flors de cempasúchil als camps mexicans.
