SEGONA PASQUA

La Segona Pasqua se celebrarà el dilluns 6 de juny, convertint el primer cap de setmana del mes en un pont de tres dies.

El dilluns 24 de maig es fa la Segona Pasqua i se celebra de manera desigual a tot el país: és una festivitat d'elecció municipal, algunes poblacions fan festa i d'altres no. És una festa de caràcter religiós. Té lloc el cinquantè dia després del diumenge de Resurrecció. 

Commemora el descens de l´Esperit Sant sobre els apòstols, ja que 50 dies després de la resurrecció de Crist, l'Esperit Sant es va aparèixer davant dels seus deixebles més fidels i els va encomanar l'inici de la tasca evangelitzadora. A partir d'aquell moment, els apòstols van començar a recórrer el món per fer difusió de la fe cristiana i, per això, els hi va dotar el coneixement de varies llengües.

Tot i que es basa en una festa agrària on primitivament es donava gràcies per la collita. Més tard, els jueus van convertir la festa al shavuot (traduït per festa de les setmanes), recorda el cinquantè dia de l'aparició de Déu a la muntanya del Sinaí i celebra el lliurament de la llei al poble d'Israel.

Símbols

Set

Sets al judaisme:

- Set cicles de set que condueixen a Yovel, l'any cinquanta o de jubileu

- Set cels 

- El naixement de la nostra nació, com a tal, a Pesaj, és seguit de set setmanes de set dies, culminant amb la recepció de la Torà

- El Rei David, el símbol de la monarquia jueva i l'era messiànica que el seu descendent portarà, era el setè fill de Yshai i estava casat amb Bat Sheva, que significa literalment la filla de set

- Hi ha set dies de celebració després d'un casament, en els quals cada àpat està acompanyat de set benediccions especials. 

- Estem de dol durant set dies per una mort. 

- Set dies de la setmana a pràcticament totes les societats

Tot prové de que Abraham li va oferir a Avimelej set – sheva – bens, que descriu com a testimoni que ell havia cavat el pou. Tots dos van fer un jurament, anomenat shavua en hebreu, i el lloc va ser anomenat Beer Sheva (Beersheba), a causa dels sheva bens i la shavua.

Espèrit Sant

El esperit sant sol representar-se mitjançant una flama, el foc es presenta de dues maneres i té dos propòsits. 

Quan Déu es va presentar a Moisès al desert ho va fer en forma de foc que no era consumidor.  Aquesta flama també representa la presència de Déu, que és capaç de ser poderosa i tendra alhora.

A més, representa representa purificació, aquest foc commou la persona a deixar qualsevol pecat que existeixi al seu cor.

Altres fonts d'informació, diuen que el significat bíblic de foc apareix a diversos passatges i significa tant un judici com una prova. Està relacionat de vegades amb tot allò que es renova, que és purificat, allò que constitueix una nova era o vida. La glòria de Déu porta el seu acompanyament amb el foc. 

I FENT REFERENCIA PER ACABAR AL PENTECOSTES...

La Pentecosta és una festivitat de caràcter religiós que se celebra cinquanta dies després de la Pasqua, posant terme al període pasqual. Se celebra tant a la religió jueva com a la religió cristiana.

Per als jueus, la Pentecosta suposa la celebració del lliurament de la Llei a Moisès a la muntanya Sinaí, cinquanta dies després de l'èxode.

Per part seva, per als cristians, és la commemoració del descens de l'Esperit Sant sobre els Apòstols de Jesucrist, que marca el naixement de l'Església.

Etimològicament, la paraula prové del llatí Pentecoste, i aquesta, al seu torn, del grec πεντηκοστή, (pentecosta), que significa 'cinquanta'. El terme, com a tal, fa precisament al·lusió als cinquanta dies que transcorren des de la Pasqua fins a la Pentecosta.

Els cristians celebren a la Pentecosta la Vinguda de l'Esperit Sant, que va tenir lloc, segons la Bíblia, el cinquantè dia després de la Resurrecció de Jesucrist.

Per això, l'Església dedica la setmana de la Pentecosta en honor a l'Esperit Sant, però també celebra la Consagració de l'Església, el principi de la qual el marca aquesta epifania.

VIDEO MOTIVADOR

 

PASQUA

SIMBOLOGISME DE LA PASCUA

Tradicionalment...

Per a l'Església catòlica, el veritable símbol de la Pasqua és el ciri pasqual, una gran vela blanca que simbolitza la resurrecció de Jesús. Hi estan inscrites les lletres alfa i omega, la primera i última de l'alfabet grec, indicant que el Jesús representa el principi i el final.

El ciri s'encenia amb el foc nou i també servia per a la benedicció de les fonts baptismals. Altres atribueixen l'origen del ciri pasqual a les columnes de cera que Constantí manava encendre la nit de Pasqua i alguns, al costum que havia d'escriure en un ciri beneït totes les festes movibles que depenien de la Pasqua. Més endavant aquestes festes s'escrivien en una tira de paper o pergamí que es fixa en el ciri com es practica encara en algunes catedrals. 

La sagrada Congregació de Ritus va decretar el 19 de maig de 1607 que s'encengués el ciri pasqual els tres dies solemnes de Pasqua, dissabte in albis i tots els altres diumenges fins a l'Ascensió.1 La litúrgia actual assenyala que el ciri pasqual s'encén durant totes les cerimònies del temps de Pasqua, és a dir, des de la Vetlla Pasqual fins al diumenge de Pentecosta, passats cinquanta dies (vuit setmanes).

Personalment, en cap dels anys que he celebrat pasqua des de que era petita mai la he vist i per tant tampoc la he utilitzat. 

Actualment...

Els ous i la pasqua podrien estar relacionats per una teoria que diu que Maria Magdalena va ser abans de l'alba del diumenge al sepulcre de Jesús, crucificat divendres, portant material per ungir el seu cos. En arribar, es va trobar amb la sepultura entreoberta.

Un conill, que va quedar atrapat a la tomba, va ser el primer ésser viu testimoni de la resurrecció de Jesús. Per aquesta raó, es va guanyar el privilegi d'anunciar la bona nova als nens del món al matí de la Pasqua. És ell, doncs, el portador de l'ou de xocolata.

Un pollet igual que un ou, simbolitza la nova vida i la joia que evoca, pastissos - assenyalen les habilitats i el desenvolupament d'un.

L'ou de Pasqua simbolitza el naixement, el començament d'una nova vida. El costum de regalar a les persones a l'època de la Pasqua amb ous ornamentats i colorits va començar a l'antiguitat. Els cristians primitius de la Mesopotàmia van ser els primers a fer servir ous colorits. En alguns països europeus, els ous són colorits per representar la joia de la resurrecció. A Gran Bretanya, se solia escriure missatges i dates als ous que eren donats als nens amb altres regals. A Armènia, ornamentaven ous buits amb fotos de Crist i de la Verge Maria i d'altres imatges religioses.

La Mona de Pasqua és el símbol que la Quaresma s'ha acabat. El període d'abstinències que comença just un dia després de carnestoltes, dimecres de Cendra, s'acaba per donar lloc a la Setmana de Passió. El seu nom, prové del vocable àrab “muna”, que significa “obsequi”. 

Per a mi integrar elements com els ous de xocolata o les mones de pasqua també apopen els nens a les tradicions cristianes, fent que sigui entenible per a totes les edats i que es puguin compartir moments en familia. 

Sempre m'agradat aquesta tradició per aquest motiu, per la ilusió de la mona i de menjarla.

SIMBOLOGIA DE SANT JORDI

DRAC

A Occident, d'on sorgeix la llegenda que ens ocupa, el drac és un símbol del mal, de les tendències demoníaques, del caos, de les pulsions salvatges i incontrolades del nostre inconscient… Un monstre que ens terroritza i que, amb el foc, és capaç de posar fi a nosaltres.

LA SANG I LA ROSA, VERMELL

La sang que raja de la profunda ferida és vehicle de vida, com mostra el fet que en neixi una flor, una rosa vermella. Quan la llança de l'Amor penetra al drac com a conseqüència de la lluita, amb patiment i dolor, la sang ens neteja i purifica (com ho va fer Crist mitjançant la Passió), transfigurant les ferides i la mort en un renaixement místic que és fruit del Amor que tot ho abraça. La bonica flor, la rosa, uneix la bellesa i les espines, i ens fa prendre consciència que, en enfrontar-nos al drac amb l'arma i la decisió de l'Amor, posarem fi a la seva pèrfida existència transmutant-ho en una mostra de vida i passió que, com tot, s'alimentarà i s'enriquirà amb la mateixa font a la qual ens prohibia l'accés i de la qual mai no havia begut. 

Podríem seguir fent associacions, descobrint missatges, intuint veritats que es troben escrites entre les línies d'aquesta llegenda… Segueix tu, jo ja t'he acompanyat en part del teu camí per ajudar-te a descobrir el cavaller que resideix al teu interior i que només espera la crida de l'Amor per venir a alliberar la teva princesa del drac que vol devorar-la i que t'impedeix accedir a l'aigua de la Vida.

La font està al teu abast, et pertany... I estigues tranquil, que el Cel posarà a la teva disposició la llança necessària perquè vencis aquesta batalla. Tot depèn al final de la força de l'Amor.

Que el Sant patró que cultiva la terra (aquest és el significat de Jordi) t'ajudi a treure fruit de la teva vida, et protegeixi i inspiri. Feliç dia de Sant Jordi. Gaudeix del llibre… I de la rosa.

LLIBRE

Commemora la mort dels dos autors: Shakespear i Cervantes.

VERD

El verd, a més de transmetre tranquil·litat i calma, s'associa amb la natura, la prosperitat, la fertilitat, la salut i la generositat. 

PRINCESA

La princesa és el símbol de la nostra pròpia perfecció, del nostre millor jo, d'aquesta imatge de nosaltres mateixos que per la seva bellesa i perfecció ens empeny a l'Amor. 

Anem renunciant a parts de nosaltres mateixos, anem morint a poc a poc a la Vida, fins i tot que el que està en joc és el més íntim de nosaltres mateixos. Arribat aquest moment, quan el drac amenaça de posar fi a la nostra autoestima, al merescut amor pel millor d'un mateix, només cal lliurar-se a la mort o el camí de l'heroi, la batalla èpica, la lluita contra el drac.

És l'Amor el que ens empeny a vèncer les nostres pors, l'esperó per a l'autèntica Guerra Santa, que és una lluita de transformació espiritual, una victòria sobre les nostres ombres i dimonis.

CODI DA VINCI

PETIT RESUM

El codi Da Vinci és una pel·lícula que va desencadenar una polèmica amb l'Església catòlica a causa d'algunes controvertides interpretacions de la història del cristianisme.

El catedràtic i afamat simbologista Robert Langdon (Tom Hanks) es veu obligat a acudir una nit al Museu del Louvre, quan l'assassinat d'un conservador deixa darrere seu un misteriós rastre de símbols i pistes. Amb la seva pròpia vida en joc, Langdon, ajudat per la criptògrafa de la policia Sophie Neveu (Audrey Tautou), descobreix una sèrie de sorprenents secrets ocults a l'obra de Leonardo Da Vinci, secrets que apunten tots a una societat secreta encarregada de custodiar un antic secret que ha estat amagat durant dos mil anys.

Junts s'embarquen en una emocionant recerca que els porta a París, Londres i Escòcia, mentre reuneixen pistes en un intent desesperat de desxifrar el codi i revelar secrets que farien trontollar els fonaments de la humanitat.

Veracitat 

En primer lloc, segons la novel·la, Leonardo da Vinci va acumular una fortuna per centenars de pintures que van ser comissionades pel Vaticà a canvi de no revelar el secret del Sant Grial. Però la realitat és que el Vaticà només va comissionar una pintura a Leonardo, i aquesta va ser “Sant Joan Baptista”.

En segon lloc, segons la pel·lícula, Leonardo escrivia usant un codi secret per guardar la veritat sobre el llinatge de Crist. És cert que si veiem els manuscrits de Da Vinci a primera vista podem no entendre el que es diu. Però això és perquè Leonardo escrivia de dreta a esquerra i la seva escriptura només podia ser llegida amb un mirall. Aquesta forma d'escriure era comú al Renaixement i es creu que la feia servir perquè era esquerrà.

En tercer lloc diu que, Leonardo va deixar lletres amagades amb un missatge a diverses de les seves obres més famoses. Per exemple, una M de Maria i una V que representa el darrer sopar. I a la Mona Lisa unes petites lletres als ulls. Però, a l'ull de la Mona Lisa hi ha moltes inicials, i aquí la pel·lícula va decidir enfocar-se en unes que feien sentit amb la història i ignorar les altres. Ningú sap que signifiquen totes aquestes lletres. 

S'afirma que la “Mona Lisa” és un retrat de Leonardo da Vinci, és a dir, que és home i dona alhora. I que somriu perquè coneix la veritat sobre el llinatge secret de Crist. I que el seu nom prové de noms dels déus egipcis AMÓN que representa Mona, i ISIS, que representa Lisa. Aquests déus representen la unió divina entre allò masculí i allò femení (unió entre Jesús i Maria Magdalena). Da Vinci mai no va donar nom a aquesta obra, va ser 50 anys després de la seva mort que un historiador va calcular que aquest retrat era d'una dona identificada com a Madonna Lisa, i d'aquí va sortir el nom d'aquesta pintura.

Seguim sense conèixer la identitat real de la model, i com que no existeix cap documentació en què Leonardo hagi parlat d'aquesta pintura, mai no sabrem la veritat sobre qui és la model. Però, el que sí sabem, és que indubtablement és el retrat d'una dona, i no un ésser androgin. Les celles, les pestanyes i el vel que té al cap la Mona Lisa són detalls que llavors eren característics de dones de classe alta.

Diu que Leonardo da Vinci era part de la conspiració que es narra en aquesta novel·la, que la pintura “L'últim sopar” no és només un retrat de Jesús amb els seus deixebles, sinó que també inclou Maria Magdalena representada com amant de Jesús.

L'autor dóna suport a la seva teoria dient que la persona la identitat de la qual és qüestionada té faccions femenines que contrasten amb les dels altres homes de la pintura. El deixeble la identitat del qual és qüestionada és Sant Joan Baptista. 

Leonardo va decidir pintar-ho amb faccions molt més jovials perquè era el més jove de tots. De fet, sabem que Da Vinci es va basar en un autoretrat de quan ell mateix era jove per pintar Sant Joan. 

En conclusió, cap de les “evidències” que presenta “El codi Da Vinci” que Leonardo estava embolicat en una conspiració son certes. 

Opinió

En la meva opinió penso que seria complicat desemmascarar i desenvolupar una mentida del passat, quan no hi han gairebé proves i han passat tants anys. Tampoc hi han testics i si els hi han pot ser en escrits dels quals no sabríem la seva veracitat o histories que han passat per la veu i poden haver sigut trastocades.

També penso que Leonardo Da Vinci no tenia cap necessitat de fer tal embolic, i tot el de la pel·lícula no deixa de ser una conspiració que no es sosté amb grans arguments. Es clar que no crec que tota la historia de crist i en si que tot el que diu l'Església sigui cert en la seva totalitat però no crec que arribi a una realitat tan diferent i canviada.

Crec que aquesta novel·la / pel·lícula fictícia s'hauria de tractar com a tal sense donar per fet cap de les seves afirmacions i que per afirmar-les o negar-les s'hauria de tenir un coneixement mínim o fer una petita investigació, sempre des de una opinió personal ja que no podem donar per fet un fet tan antic per certes proves. 

Sigui quina sigui la realitat molta gent estaria implicada i no crec que cap persona no s'hagués revelat per algun motiu i hagués intentat dir tota la veritat. 

LA MEVA VIDA

EVOLUCIÓ D'UN SÍMBOL - ÀGUILA

INTRODUCCIÓ

L'àliga que normalment associem amb el franquisme, el feixisme i l'anticonstitucionalisme inicialment no tenia aquest significat sinó que estava relacionat amb l'època dels Reis Catòlics. 

ORIGEN / SIGNIFICAT ANTERIOR

L'àliga com a símbol heràldic és un símbol de poder i respecte, però l'àliga de Sant Joan no s'ha de confondre amb l'àliga bicèfala que apareix als escuts emprats pels emperadors del Sacre Imperi Romà Germànic de la Casa d'Habsburg o pels usats per els tsars de Rússia, que deriven de l'escut dels emperadors bizantins. El símbol de l'Àliga de Sant Joan té el seu origen en la representació de l'evangelista i l'apòstol de Jesucrist com aquest animal. 

A l'hora d'assignar animals a cadascun dels quatre autors dels Evangelis (Sant Mateu, Sant Marc, Sant Lluc, i Sant Joan) tradicionalment l'àliga s'associava a Sant Joan, ja que el seu Evangeli és el més abstracte i teològic de tots quatre. Isabel «la Catòlica» va voler mostrar la seva predilecció per aquest evangelista incloent-hi el símbol en la seva heràldica personal. I més tard va ser integrat a l'escut dels Reis Catòlics.

Abans de ser reina de Castella, Isabel I havia mostrat un gran interès per l'evangeli de Sant Joan i es va fer coronar el dia de la festivitat d'aquest sant.

Es tractava d'una àguila reial esbalaïda, de sabre, nimbada d'or, amb el bec i les urpes de gules i un halo d'or.

No en va, l'arribada de Carles I d'Espanya va desplaçar l'Àliga de Sant Joan per una altra au de característiques semblants: l'Àliga imperial. Aquest era el tradicional blasó dels emperadors germànics pertanyents a la branca austríaca de la Casa d'Àustria i dels tsars de Rússia que deriven, alhora, de l'escut dels emperadors bizantins.

Amb el matrimoni de Felip II i Maria d'Anglaterra el blasó de la parella va recuperar els seus avis, tots dos eren cosins germans i descendents dels Reis Catòlics. En concret, l'escut va incorporar a un costat l'àliga i l'altre el lleó tradicional anglès. Amb anterioritat, però, l'Àliga de Sant Joan ja havia estat utilitzada com a suport a les armes que van pertànyer a Caterina d'Aragó, mare de Maria, com a reina consort d'Anglaterra.

SIGNIFICAT POSTERIOR

Actualment l'Àliga de Sant Joan apareix representada als escuts de: Sant Joan de la Maguana (República Dominicana), Mallersdorf-Pfaffenberg (Alemanya); Valparaíso (Xile); Boiacà (Colòmbia); Gata i el Regiment d'Infanteria "Isabel la Catòlica" n.º 29 (Espanya); l'Arxidiòcesi de Besanzón (França); Lima (Perú); Kisielice, el districte i comtat de Kwidzyn, el municipi i districte d'Oleśnica, (Polònia); i el St. John's College de la Universitat de Sydney (Austràlia).

Francisco Franco, el va utilitzar com un símbol d'unitat i de caràcter nacional catòlic del seu règim, i es va incloure com a suport de l'Escut d'Espanya en els models oficials de 1938 i 1945, i es va mantenir, posteriorment a la seva mort, al de 1977, amb diferents formes. Es va suprimir el 1981 quan es va adoptar l'actual.

Va ser sota influència de la Falange que va adoptar en el transcurs de la Guerra Civil aquest escut amb elements trets de l'heràldica dels Reis Catòlics. Popularitzat com el "escut de l'àliga", seria imposat al final del conflicte com a oficial d'Espanya fins al 1981.

Com va adoptar el símbol dels reis catòlics, actualment molta gent ho associa amb Franco i no amb la veritable historia que porta darrere l'àliga.

DIFERÈNCIES

- A l'escut franquista les ales es troben plegades i a l'au dels Reis Catòlics a punt d'iniciar el vol.

- Es va substituir a l'escut franquista el Regne de Sicília pel de Navarra.

- El lema de Ferran i Isabel de "Tanto monta" es va canviar per "Una, gran i lliure", situat en una banda al voltant del coll de l'àliga.

- Les columnes d'Hèrcules, que van aparèixer en temps de Carles I a l'heràldica hispànica, es troben fora de les ales de l'àliga a l'escut franquista.