PETIT RESUM
El codi Da Vinci és una pel·lícula que va desencadenar una polèmica amb l'Església catòlica a causa d'algunes controvertides interpretacions de la història del cristianisme.
El catedràtic i afamat simbologista Robert Langdon (Tom Hanks) es veu obligat a acudir una nit al Museu del Louvre, quan l'assassinat d'un conservador deixa darrere seu un misteriós rastre de símbols i pistes. Amb la seva pròpia vida en joc, Langdon, ajudat per la criptògrafa de la policia Sophie Neveu (Audrey Tautou), descobreix una sèrie de sorprenents secrets ocults a l'obra de Leonardo Da Vinci, secrets que apunten tots a una societat secreta encarregada de custodiar un antic secret que ha estat amagat durant dos mil anys.
Junts s'embarquen en una emocionant recerca que els porta a París, Londres i Escòcia, mentre reuneixen pistes en un intent desesperat de desxifrar el codi i revelar secrets que farien trontollar els fonaments de la humanitat.
Veracitat
En primer lloc, segons la novel·la, Leonardo da Vinci va acumular una fortuna per centenars de pintures que van ser comissionades pel Vaticà a canvi de no revelar el secret del Sant Grial. Però la realitat és que el Vaticà només va comissionar una pintura a Leonardo, i aquesta va ser “Sant Joan Baptista”.
En segon lloc, segons la pel·lícula, Leonardo escrivia usant un codi secret per guardar la veritat sobre el llinatge de Crist. És cert que si veiem els manuscrits de Da Vinci a primera vista podem no entendre el que es diu. Però això és perquè Leonardo escrivia de dreta a esquerra i la seva escriptura només podia ser llegida amb un mirall. Aquesta forma d'escriure era comú al Renaixement i es creu que la feia servir perquè era esquerrà.
En tercer lloc diu que, Leonardo va deixar lletres amagades amb un missatge a diverses de les seves obres més famoses. Per exemple, una M de Maria i una V que representa el darrer sopar. I a la Mona Lisa unes petites lletres als ulls. Però, a l'ull de la Mona Lisa hi ha moltes inicials, i aquí la pel·lícula va decidir enfocar-se en unes que feien sentit amb la història i ignorar les altres. Ningú sap que signifiquen totes aquestes lletres.
S'afirma que la “Mona Lisa” és un retrat de Leonardo da Vinci, és a dir, que és home i dona alhora. I que somriu perquè coneix la veritat sobre el llinatge secret de Crist. I que el seu nom prové de noms dels déus egipcis AMÓN que representa Mona, i ISIS, que representa Lisa. Aquests déus representen la unió divina entre allò masculí i allò femení (unió entre Jesús i Maria Magdalena). Da Vinci mai no va donar nom a aquesta obra, va ser 50 anys després de la seva mort que un historiador va calcular que aquest retrat era d'una dona identificada com a Madonna Lisa, i d'aquí va sortir el nom d'aquesta pintura.
Seguim sense conèixer la identitat real de la model, i com que no existeix cap documentació en què Leonardo hagi parlat d'aquesta pintura, mai no sabrem la veritat sobre qui és la model. Però, el que sí sabem, és que indubtablement és el retrat d'una dona, i no un ésser androgin. Les celles, les pestanyes i el vel que té al cap la Mona Lisa són detalls que llavors eren característics de dones de classe alta.
Diu que Leonardo da Vinci era part de la conspiració que es narra en aquesta novel·la, que la pintura “L'últim sopar” no és només un retrat de Jesús amb els seus deixebles, sinó que també inclou Maria Magdalena representada com amant de Jesús.
L'autor dóna suport a la seva teoria dient que la persona la identitat de la qual és qüestionada té faccions femenines que contrasten amb les dels altres homes de la pintura. El deixeble la identitat del qual és qüestionada és Sant Joan Baptista.
Leonardo va decidir pintar-ho amb faccions molt més jovials perquè era el més jove de tots. De fet, sabem que Da Vinci es va basar en un autoretrat de quan ell mateix era jove per pintar Sant Joan.
En conclusió, cap de les “evidències” que presenta “El codi Da Vinci” que Leonardo estava embolicat en una conspiració son certes.
En la meva opinió penso que seria complicat desemmascarar i desenvolupar una mentida del passat, quan no hi han gairebé proves i han passat tants anys. Tampoc hi han testics i si els hi han pot ser en escrits dels quals no sabríem la seva veracitat o histories que han passat per la veu i poden haver sigut trastocades.
També penso que Leonardo Da Vinci no tenia cap necessitat de fer tal embolic, i tot el de la pel·lícula no deixa de ser una conspiració que no es sosté amb grans arguments. Es clar que no crec que tota la historia de crist i en si que tot el que diu l'Església sigui cert en la seva totalitat però no crec que arribi a una realitat tan diferent i canviada.
Crec que aquesta novel·la / pel·lícula fictícia s'hauria de tractar com a tal sense donar per fet cap de les seves afirmacions i que per afirmar-les o negar-les s'hauria de tenir un coneixement mínim o fer una petita investigació, sempre des de una opinió personal ja que no podem donar per fet un fet tan antic per certes proves.
Sigui quina sigui la realitat molta gent estaria implicada i no crec que cap persona no s'hagués revelat per algun motiu i hagués intentat dir tota la veritat.
